Compartir, compartir, compartir

Compartida, la vida és més. Almenys això és el que ens recorden des d'una coneguda marca comercial. En aquest cas, jo hi estic d'acord. Tot i que predico poc amb l'exemple –visc i treballo sol–, estic convençut que el posar en comú les nostres inquietuds, els nostres dubtes… i també els nostres èxits i coneixements, ens enriqueix com a professionals i com a persones.

Aquest és l'objectiu de les trobades que periòdicament celebrem amb els companys del Grup Català d'Usuaris d'InDesign. Creat a principis de març del 2011, aquest grup va anar creixent fins arribar als gairebé 700 membres actuals, la qual cosa va animar el seu administrador, Xevi Olivé, a crear el Barcelona InDesign User Group, el primer grup d'usuaris oficial d'aquesta aplicació a l'estat espanyol. Tutelats per Adobe, els grups oficials s'extenen arreu del món amb la intenció de posar en comú les novetats de l'aplicació, però també maneres de treballar, trucs, consells… en definitiva, per facilitar cada dia l'aprenentatge i perfeccionament del nostre dia a dia amb aquest company de batalla que és InDesign.

Aquest intercanvi de coneixements es porta a terme de dues maneres diferents: virtualment, mitjançant els fòrums de la pròpia pàgina oficial del grup o del grup creat a LinkedIn; i presencialment, mitjançant les trobades que cada grup organitza periòdicament. D'aquesta manera podem desvirtualitzar les persones amb qui diàriament debatem des de la xarxa i crear uns vincles sense dubte més gratificants.

Ahir dissabte vam celebrar la 4a Trobada del BCN IDUG. Fins a gairebé cinquanta InDesign-addictes vam reunir-nos en una sala de l'Hotel Alexandra de Barcelona per conèixer les novetats de l'entorn de la publicació digital de la mà de reconeguts experts en aquest camp.

Anna Mesas, assessora especialista en publicació digital d'Adobe, va iniciar la seva intervenció amb una breu introducció a la Creative Suite 6, per entrar després a mostrar-nos els secrets de la Digital Publishing Suite, el conjunt d'eines que permeten a InDesign convertir-se en un referent per al disseny i producció d'Apps per a tabletes i dispositius mòbils. Amb ella vam aprendre el senzill i intuïtiu que pot arribar a ser crear publicacions digitals interactives. Passis de diapositives, efectes de desplaçament i zoom o inclusió de vídeo o àudio poden donar als nostres projectes l'element distintiu que les posicioni en el cada vegada més competitiu món de la publicació digital.

Ignasi Lirio, Expert Certificat Adobe en InDesign i Acrobat, ens va obrir els ulls en el món dels PDFs interactius. Si algú tenia dubtes sobre la limitació del format PDF en el terreny de la interactivitat, ahir ens va quedar clar que, com a la majoria de coses d'aquesta vida… tot és posar-s'hi. Els més profans en el tema –entre els quals m'incloc– coneixíem algunes possibilitats d'incloure elements en el nostre arxiu InDesign que permetessin ser actius un cop convertits al format PDF. Gràcies a l'Ignasi, avui sabem que les possibilitats són moltes més de les que podíem imaginar.

Joan Berjau, de Triangle Books, ens va presentar el projecte "Mira Barcelona", una App que mostra un catàleg de vistes i llocs d’interès de la ciutat de Barcelona mitjançant un treball amb fotografies panoràmiques. En Joan va explicar els problemes que es va trobar durant la seva realització i com se les va enginyar per resoldre-les. Vist el resultat, només podem felicitar-lo i animar-lo a seguir produint productes de qualitat.

La jornada es va tancar amb l'habitual sorteig de regals entre els assistents, entre els que hi ha subscripcions a diverses revistes o tutorials d'interès, plug-ins i altres eines, i, com a regal estrella, una subscripció anual a la CS6 d'Adobe. Felicitats a tots els afortunats que van tornar a casa amb una sorpresa sota el braç.

El remat final va arribar amb un dinar voluntari on vam tenir temps –mooolt temps!– de comentar la jugada de manera distesa. Una bona manera d'acabar una jornada ben profitosa!

I tancaré aquest rotllo amb l’agraïment a tots els que han fet possible que, per quarta vegada ja, haguem pogut celebrar un acte d'aquest tipus. Primer de tot, a en Xevi, l'autèntic "culpable" de que això rutlli una vegada sí… i la propera millor. A tota la gent que, d'una manera o altra, ha col·laborat en l'organització, tant als membres del grup que aporten els seu temps i dedicació, com les empreses que cedeixen els regals que sortegem i que, no ho negarem, són un bon estímul per animar a la participació. També als ponents que ens ofereixen els seus coneixements a cadascuna de les seves intervencions. Gràcies Anna, Ignasi i Joan. I per acabar, és clar, a tots els que ens vau acompanyar ahir –gairebé cinquanta assistents… tot un rècord fins ara!– i que, no ho dubteu, sou els que ens motiveu a preparar la propera trobada. Una trobada on intentarem que tot encara vagi millor, on ens tornarem a equivocar en algunes coses, però on segur ens ho tornarem a passar bé.
I, si em permeteu, enviaré també des d'aquí un últim "agraïment" de caire un tant diferent i a títol personal. Vagi des d'aquí la meva més absoluta "felicitació" a l'organització del Saló Graphispag de Barcelona, que, després d'haver-se compromès a cedir-nos una sala per poder celebrar aquest acte, a última hora es van fer enrere sense donar cap tipus d'explicació i sense contestar cap dels nostres missatges. Ells sabràn els motius d'aquesta "lloable" actitud.

Fins la propera, i, mentrestant… compartiu!

___

Si esteu interessats en conèixer els grups… i formar-ne part ; ):

Grup Català d'Usuaris d'InDesign (LinkedIn)

Barcelona InDesign User Group (Grup Oficial Adobe)

Ser feliç mola molt més

Els que, a dia d'avui, encara tenim la fortuna de treballar, no som conscients del que tenim. Si, a més, podem fer-ho dedicant-nos a quelcom que ens agrada, llavors el privilegi és enorme. El problema és que, en massa ocasions, no valorem prou aquesta sort, deixant escapar l'enorme potencial creatiu que això pot comportar. I és que, en èpoques com l'actual, on la maleïda crisi —perquè estem en crisi, oi?— fa que la nostra cartera de clients i projectes es vegi reduïda; considerablement en els millors dels casos, i alarmantment en la majoria; hi ha qui opta per recluir-se a la cova, lamentant-se i plorant una situació que a estones sembla insalvable. Hi ha d'altres, però, que són capaços de veure-ho com una oportunitat única per arriscar, experimentar, aprendre, i fins i tot jugar… en definitiva, per gaudir de la feina des d'una nova perspectiva… i també, per buscar un nou client allà on potser no havíem mai imaginat: dins el propi estudi. Sí, perquè treballar per a un mateix significa tenir, de cop, el client més exigent, però també el més flexible i agraït alhora. Al que segur no podràs enganyar però et serà fidel… sempre que el satisfacis com mereix, és clar.

Aquest és el principal concepte que m'enduc havent assistit, aquest cap de setmana, al Blanc 2012, Festival de Disseny Gràfic de Catalunya, que, com cada any, s'ha celebrat a Vilanova i la Geltrú. I és que aquest ha estat el denominador comú de la majoria de ponents que han presentat els seus particulars models de gestió dels seus estudis de disseny. Tots ells han posat l'accent en la importància de crear un espai –físic o virtual– on desenvolupar una tasca de recerca personal, d'experimentació tan formal com conceptual, i en definitiva, de creixement com a dissenyadors. Aquest recurs, que en la majoria de casos s'entén amb una bona part de component lúdica, permet l'experimentació des del gaudir de la feina. Permet arriscar sense les limitacions dels briefings més o menys tancats dels clients. Permet aprendre elaborant un historial que més endavant pot ser d'utilitat per afrontar un projecte "d'encàrrec". I sobretot, aporta una bona dosi de motivació extra a l'hora de plantejar nous reptes.

Aquest concepte de "laboratori d'idees" o "taller conceptual" no és pas nou. En edicions anteriors ja se n'havia fet esment. Però aquest any ha pres especial rellevància. Probablement, com hem dit, per la necessitat de trobar una alternativa que converteixi una situació desfavorable en una oportunitat d'èxit. Perquè és ben cert que la difícil situació actual ens planteja, des de ja fa temps, nous reptes, tan a nivell comunicatiu com a nivell productiu. Cal ser més creatius, perquè ara, més que mai, l'àmbit purament econòmic ha quedat desbancat, des de ja fa temps, pel món de les emocions. I cal ser més creatius, perquè ara, també més que mai, ens trobem amb l'obligació de buscar solucions que suposin un cost menor. I repeteixo, això no és nou d'ara –de fet, suposo que el que caldria seria establir-ho com a norma– però és ben cert que avui, la necessitat obliga. Conceptes com el reciclatge, la sostenibilitat i la component més social del disseny estan ara en els primers llocs de les prioritats de molts dels estudis que estan fent bé les coses a casa nostra. Sense dubte, aquesta és una bona notícia i la constatació que és la via correcta per seguir endavant.

Pel que fa a la presentació dels diferents estudis, és bo resaltar el bon nivell mostrat per tots ells, però si hagués de destacar-ne un la meva elecció seria Toormix, que amb una bona dosi d'humor ens van presentar el seu projecte de nou taller de recerca i investigació intern. Capítol a part mereix Pati Nuñez, que va presentar una interessant retrospectiva que va culminar amb alguns dels seus projectes més emblemàtics. Fora de l'estricte àmbit del disseny gràfic, a destacar l'aportació de Wanda Barcelona, capaços de crear un negoci de producció i muntatge d'events partint d'un concepte tan artesanal com atractiu com és l'art de l'origami. I sobretot, l'aplaudidíssima aportació de Pep Torres, impulsor del Museu dels Invents de Barcelona, que, amb el bon humor com a fil conductor, va presentar-nos com ha aconseguit fer de la imaginació i la creativitat el seu propi negoci.

En definitiva, un cap de setmana dedicada al disseny i la creativitat, que ha servit, més enllà per conèixer de primera mà els projectes més interessants que s'estan coent a les cuines dels estudis, per reafirmar-nos que en la situació actual no tot és negre, i que depèn en bona part de tots nosaltres, i als dissenyadors per la part que ens correspon, posar-hi una mica de color. I, sobretot, fer-ho amb un somriure als llavis, perquè, com deien els companys de La Despensa… ser feliz mola mucho más.

Les presses no són bones…

Un petit consell: quan els clients us vinguin amb presses… envieu-los aquest vídeo!

T’atreveixes a ser com en Jobs?

Remenant el bloc d'en Ferran Soriano he llegit aquesta reflexió sobre la figura del recentment desaparegut Steve Jobs. Ens recorda que, sovint, el camí és més important que el propi destí, i que aquest camí, no sempre és de roses. Us el recomano.

__

T’atreveixes a ser com en Jobs?

La trista pèrdua d'Steve Jobs aquesta setmana l’ha confirmat com un dels mites d’aquest segle. La seva figura i la seva obra ocupen un lloc destacat en l’imaginari de moltes persones que volen ser com ell. Diverses vegades he parlat amb empresaris i executius que es pregunten si les seves organitzacions poden ser com Apple… Però més correcte seria preguntar-se si s’atreveixen a ser com Apple o si s’atreveixen a ser com en Jobs.
Separem-nos una mica de la brillant llum que emeten els èxits de Jobs i d’Apple i examinem el mètode i el camí per arribar-hi. Atrevir-se a ser com ells significa atrevir-se a prendre riscos… i molts. Per exemple:

Atrevir-se a llançar al mercat productes que els consumidors no demanen
Qualsevol investigació de mercat sobre ordinadors en els anys 80 deia que els usuaris demanaven processadors més ràpids i discos durs grans. No demanaven dissenys més atractius o millors interfícies d’usuari. Cal tenir imaginació i valor per desenvolupar aquells Macs de colors i formes arrodonides. Per innovar cal sorprendre als consumidors, i a ells no pots preguntar-los què els sorprendrà… perquè no ho saben, i si ho sabessin, deixaria de ser una sorpresa. Has d’observar-los, trobar pistes i arriscar-te. El món és ple d’empreses que no s’atreveixen a desenvolupar productes que els clients no hagin demanat explícitament.

Atrevir-se a acceptar l’error i el fracàs com a part del camí
Apple va tenir també fracassos notoris. Algú recorda el Newton, aquella PDA llançada per Apple al 93? Era un producte completament avançat al seu temps, amb un software ple d’errades i un preu massa alt (mil dòlars).
Algú s’imagina el cost emocional de ser expulsat de la companyia que has fundat, com li va passar a en Jobs quan el van acomiadar d’Apple el 1985?
Ni Jobs ni Apple es van rendir, van acceptar els errors i fracassos per seguir aprenent i van tenir el coratge d’aguantar. Molts altres s’haguessin rendit.

Atrevir-se a conquerir mercats nous i difícils
Apple ha penetrat i conquerit mercats madurs, entrant relativament tard i sense ser pioners en la tecnologia, com la música (iPod) o la telefonia mòbil (iPhone). Pocs s’atreveixen. El típic pensament corporatiu davant oportunitats d’aquest tipus és negatiu: mercat massa madur o amb molts competidors, per al qual no tinc un nova tecnologia o invent que em doni avantatge competitiu clar. Quan Apple va sortir al mercat amb el seu iPod, la tecnologia mp3 era més que coneguda i hi havia centenars de marques oferint reproductors d’aquest tipus. Apple va tenir la gosadia d’innovar redissenyant la interacció de l’usuari amb el dispositiu, introduint el concepte de portar tota la teva música amb tu i oferir un sistema complet (iTunes), però no hi va haver invenció ni nova tecnologia. Tampoc Apple inventà ús del ratolí per interactuar amb els ordinadors-ho –va fer Xerox–. No ser l’inventor o l’amo de la tecnologia no és excusa per no atrevir-se.

Atrevir-se a treballar molt
Viure el treball intensament i amb passió és característica comuna a tots els emprenedors d’èxit. Fer el que t’agrada i trobar gust en el que fas, diluint les fronteres entre la vida personal i professional. De debò vols viure així? O ets com aquella noia que en un seminari sobre emprenedors em va dir que volia deixar de treballar en una multinacional per ser emprenedora i portar una vida més equilibrada? El somriure dels emprenedors que hi havia en aquella sala, i als que el seu projecte ocupava les 24 hores de tots els seus dies, fins desequilibrar totalment la seva vida, va ser una resposta eloqüent.

Llavors… t’atreveixes a ser com en Jobs? Si és el cas… endavant! La probabilitat que acabis sent un mite mundial és relativament baixa, però pots passar-t’ho molt bé pel camí.

Si no t’atreveixes, no passa res, hi ha altres vides també molt bones i interessants de ser viscudes.

L'Auca del Senyor Steve

(…) Havia estat rebutjat, però seguia enamorat. Així que vaig decidir començar de nou.
En aquell moment no vaig saber veure, però el fet que m’acomiadessin d'Apple va ser el millor que mai m'hagi pogut passar.

(…) La feina omplirà bona part de la vostra vida, i l’única manera d'estar realment satisfet és fer el que considereu una feina genial. I l’única manera de fer una feina genial és estimar el que feu. Si encara no ho heu trobat, seguiu buscant.
No us conformeu.
Com tot el que té a veure amb el cor, quan ho trobeu ho sabreu. I, com a totes les relacions genials, tot millora i millora amb els anys. Així que seguiu buscant fins que ho trobeu.
No us conformeu.