Compartir, compartir, compartir

Compartida, la vida és més. Almenys això és el que ens recorden des d'una coneguda marca comercial. En aquest cas, jo hi estic d'acord. Tot i que predico poc amb l'exemple –visc i treballo sol–, estic convençut que el posar en comú les nostres inquietuds, els nostres dubtes… i també els nostres èxits i coneixements, ens enriqueix com a professionals i com a persones.

Aquest és l'objectiu de les trobades que periòdicament celebrem amb els companys del Grup Català d'Usuaris d'InDesign. Creat a principis de març del 2011, aquest grup va anar creixent fins arribar als gairebé 700 membres actuals, la qual cosa va animar el seu administrador, Xevi Olivé, a crear el Barcelona InDesign User Group, el primer grup d'usuaris oficial d'aquesta aplicació a l'estat espanyol. Tutelats per Adobe, els grups oficials s'extenen arreu del món amb la intenció de posar en comú les novetats de l'aplicació, però també maneres de treballar, trucs, consells… en definitiva, per facilitar cada dia l'aprenentatge i perfeccionament del nostre dia a dia amb aquest company de batalla que és InDesign.

Aquest intercanvi de coneixements es porta a terme de dues maneres diferents: virtualment, mitjançant els fòrums de la pròpia pàgina oficial del grup o del grup creat a LinkedIn; i presencialment, mitjançant les trobades que cada grup organitza periòdicament. D'aquesta manera podem desvirtualitzar les persones amb qui diàriament debatem des de la xarxa i crear uns vincles sense dubte més gratificants.

Ahir dissabte vam celebrar la 4a Trobada del BCN IDUG. Fins a gairebé cinquanta InDesign-addictes vam reunir-nos en una sala de l'Hotel Alexandra de Barcelona per conèixer les novetats de l'entorn de la publicació digital de la mà de reconeguts experts en aquest camp.

Anna Mesas, assessora especialista en publicació digital d'Adobe, va iniciar la seva intervenció amb una breu introducció a la Creative Suite 6, per entrar després a mostrar-nos els secrets de la Digital Publishing Suite, el conjunt d'eines que permeten a InDesign convertir-se en un referent per al disseny i producció d'Apps per a tabletes i dispositius mòbils. Amb ella vam aprendre el senzill i intuïtiu que pot arribar a ser crear publicacions digitals interactives. Passis de diapositives, efectes de desplaçament i zoom o inclusió de vídeo o àudio poden donar als nostres projectes l'element distintiu que les posicioni en el cada vegada més competitiu món de la publicació digital.

Ignasi Lirio, Expert Certificat Adobe en InDesign i Acrobat, ens va obrir els ulls en el món dels PDFs interactius. Si algú tenia dubtes sobre la limitació del format PDF en el terreny de la interactivitat, ahir ens va quedar clar que, com a la majoria de coses d'aquesta vida… tot és posar-s'hi. Els més profans en el tema –entre els quals m'incloc– coneixíem algunes possibilitats d'incloure elements en el nostre arxiu InDesign que permetessin ser actius un cop convertits al format PDF. Gràcies a l'Ignasi, avui sabem que les possibilitats són moltes més de les que podíem imaginar.

Joan Berjau, de Triangle Books, ens va presentar el projecte "Mira Barcelona", una App que mostra un catàleg de vistes i llocs d’interès de la ciutat de Barcelona mitjançant un treball amb fotografies panoràmiques. En Joan va explicar els problemes que es va trobar durant la seva realització i com se les va enginyar per resoldre-les. Vist el resultat, només podem felicitar-lo i animar-lo a seguir produint productes de qualitat.

La jornada es va tancar amb l'habitual sorteig de regals entre els assistents, entre els que hi ha subscripcions a diverses revistes o tutorials d'interès, plug-ins i altres eines, i, com a regal estrella, una subscripció anual a la CS6 d'Adobe. Felicitats a tots els afortunats que van tornar a casa amb una sorpresa sota el braç.

El remat final va arribar amb un dinar voluntari on vam tenir temps –mooolt temps!– de comentar la jugada de manera distesa. Una bona manera d'acabar una jornada ben profitosa!

I tancaré aquest rotllo amb l’agraïment a tots els que han fet possible que, per quarta vegada ja, haguem pogut celebrar un acte d'aquest tipus. Primer de tot, a en Xevi, l'autèntic "culpable" de que això rutlli una vegada sí… i la propera millor. A tota la gent que, d'una manera o altra, ha col·laborat en l'organització, tant als membres del grup que aporten els seu temps i dedicació, com les empreses que cedeixen els regals que sortegem i que, no ho negarem, són un bon estímul per animar a la participació. També als ponents que ens ofereixen els seus coneixements a cadascuna de les seves intervencions. Gràcies Anna, Ignasi i Joan. I per acabar, és clar, a tots els que ens vau acompanyar ahir –gairebé cinquanta assistents… tot un rècord fins ara!– i que, no ho dubteu, sou els que ens motiveu a preparar la propera trobada. Una trobada on intentarem que tot encara vagi millor, on ens tornarem a equivocar en algunes coses, però on segur ens ho tornarem a passar bé.
I, si em permeteu, enviaré també des d'aquí un últim "agraïment" de caire un tant diferent i a títol personal. Vagi des d'aquí la meva més absoluta "felicitació" a l'organització del Saló Graphispag de Barcelona, que, després d'haver-se compromès a cedir-nos una sala per poder celebrar aquest acte, a última hora es van fer enrere sense donar cap tipus d'explicació i sense contestar cap dels nostres missatges. Ells sabràn els motius d'aquesta "lloable" actitud.

Fins la propera, i, mentrestant… compartiu!

___

Si esteu interessats en conèixer els grups… i formar-ne part ; ):

Grup Català d'Usuaris d'InDesign (LinkedIn)

Barcelona InDesign User Group (Grup Oficial Adobe)

Ser feliç mola molt més

Els que, a dia d'avui, encara tenim la fortuna de treballar, no som conscients del que tenim. Si, a més, podem fer-ho dedicant-nos a quelcom que ens agrada, llavors el privilegi és enorme. El problema és que, en massa ocasions, no valorem prou aquesta sort, deixant escapar l'enorme potencial creatiu que això pot comportar. I és que, en èpoques com l'actual, on la maleïda crisi —perquè estem en crisi, oi?— fa que la nostra cartera de clients i projectes es vegi reduïda; considerablement en els millors dels casos, i alarmantment en la majoria; hi ha qui opta per recluir-se a la cova, lamentant-se i plorant una situació que a estones sembla insalvable. Hi ha d'altres, però, que són capaços de veure-ho com una oportunitat única per arriscar, experimentar, aprendre, i fins i tot jugar… en definitiva, per gaudir de la feina des d'una nova perspectiva… i també, per buscar un nou client allà on potser no havíem mai imaginat: dins el propi estudi. Sí, perquè treballar per a un mateix significa tenir, de cop, el client més exigent, però també el més flexible i agraït alhora. Al que segur no podràs enganyar però et serà fidel… sempre que el satisfacis com mereix, és clar.

Aquest és el principal concepte que m'enduc havent assistit, aquest cap de setmana, al Blanc 2012, Festival de Disseny Gràfic de Catalunya, que, com cada any, s'ha celebrat a Vilanova i la Geltrú. I és que aquest ha estat el denominador comú de la majoria de ponents que han presentat els seus particulars models de gestió dels seus estudis de disseny. Tots ells han posat l'accent en la importància de crear un espai –físic o virtual– on desenvolupar una tasca de recerca personal, d'experimentació tan formal com conceptual, i en definitiva, de creixement com a dissenyadors. Aquest recurs, que en la majoria de casos s'entén amb una bona part de component lúdica, permet l'experimentació des del gaudir de la feina. Permet arriscar sense les limitacions dels briefings més o menys tancats dels clients. Permet aprendre elaborant un historial que més endavant pot ser d'utilitat per afrontar un projecte "d'encàrrec". I sobretot, aporta una bona dosi de motivació extra a l'hora de plantejar nous reptes.

Aquest concepte de "laboratori d'idees" o "taller conceptual" no és pas nou. En edicions anteriors ja se n'havia fet esment. Però aquest any ha pres especial rellevància. Probablement, com hem dit, per la necessitat de trobar una alternativa que converteixi una situació desfavorable en una oportunitat d'èxit. Perquè és ben cert que la difícil situació actual ens planteja, des de ja fa temps, nous reptes, tan a nivell comunicatiu com a nivell productiu. Cal ser més creatius, perquè ara, més que mai, l'àmbit purament econòmic ha quedat desbancat, des de ja fa temps, pel món de les emocions. I cal ser més creatius, perquè ara, també més que mai, ens trobem amb l'obligació de buscar solucions que suposin un cost menor. I repeteixo, això no és nou d'ara –de fet, suposo que el que caldria seria establir-ho com a norma– però és ben cert que avui, la necessitat obliga. Conceptes com el reciclatge, la sostenibilitat i la component més social del disseny estan ara en els primers llocs de les prioritats de molts dels estudis que estan fent bé les coses a casa nostra. Sense dubte, aquesta és una bona notícia i la constatació que és la via correcta per seguir endavant.

Pel que fa a la presentació dels diferents estudis, és bo resaltar el bon nivell mostrat per tots ells, però si hagués de destacar-ne un la meva elecció seria Toormix, que amb una bona dosi d'humor ens van presentar el seu projecte de nou taller de recerca i investigació intern. Capítol a part mereix Pati Nuñez, que va presentar una interessant retrospectiva que va culminar amb alguns dels seus projectes més emblemàtics. Fora de l'estricte àmbit del disseny gràfic, a destacar l'aportació de Wanda Barcelona, capaços de crear un negoci de producció i muntatge d'events partint d'un concepte tan artesanal com atractiu com és l'art de l'origami. I sobretot, l'aplaudidíssima aportació de Pep Torres, impulsor del Museu dels Invents de Barcelona, que, amb el bon humor com a fil conductor, va presentar-nos com ha aconseguit fer de la imaginació i la creativitat el seu propi negoci.

En definitiva, un cap de setmana dedicada al disseny i la creativitat, que ha servit, més enllà per conèixer de primera mà els projectes més interessants que s'estan coent a les cuines dels estudis, per reafirmar-nos que en la situació actual no tot és negre, i que depèn en bona part de tots nosaltres, i als dissenyadors per la part que ens correspon, posar-hi una mica de color. I, sobretot, fer-ho amb un somriure als llavis, perquè, com deien els companys de La Despensa… ser feliz mola mucho más.

L'Auca del Senyor Steve

(…) Havia estat rebutjat, però seguia enamorat. Així que vaig decidir començar de nou.
En aquell moment no vaig saber veure, però el fet que m’acomiadessin d'Apple va ser el millor que mai m'hagi pogut passar.

(…) La feina omplirà bona part de la vostra vida, i l’única manera d'estar realment satisfet és fer el que considereu una feina genial. I l’única manera de fer una feina genial és estimar el que feu. Si encara no ho heu trobat, seguiu buscant.
No us conformeu.
Com tot el que té a veure amb el cor, quan ho trobeu ho sabreu. I, com a totes les relacions genials, tot millora i millora amb els anys. Així que seguiu buscant fins que ho trobeu.
No us conformeu.

Pensant ja en la 8a Trobarasca

El passat divendres, 27 de maig, vam celebrar, a Molins de Rei, la 7a Trobarasca, Disseny & Birres.

El primer que volem fer és agrair a la Sònia la perfecta organització de l'esdeveniment. Per l'oferiment del seu recentment estrenat estudi, per la total predisposició, per la realització de la imatge gràfica de la trobada… i per les cerveses i els dolços que ens van acompanyar tota la tarda. Gràcies Sònia i felicitats!
També agrair, evidentment, a tots els assistents la seva presencia i participació activa. Els que ja són habituals, la Teresa, l’Isidre, en Tomàs… però molt especialment els que s'estrenaven en aquesta edició; en Bernardo i en Xevi. Venint del sector de la il·lustració, el primer, i de la formació, el segon, esperem que es trobessin a gust entre tant "dissenyador" –aquests estranys espècimens que parlen de coses molt i molt rares– i que la tarda els resultés amena i profitosa. Agrairem la seva opinió per tal de millorar o adaptar –i obrir– continguts de cara a properes edicions. Deixeu que des d’aquí enviem també una abraçada al Josep Lluís, que ens havia fet saber la seva voluntat d'acompanyar-nos per primera vegada però que uns temes personals d'última hora li han impedit. Desitgem que es solucionin ben aviat i t'esperem a la propera, amic.
I per acabar, una menció especial. La Trobarasca s'ha internacionalitzat i s'ha adaptat a les noves tecnologies –noves?–. Així, en aquesta edició hem tingut el plaer de comptar amb la presència virtual d'una de les nostres fidels membres d'honor, l’Isa, que des de Créteil (França) ens va acompanyar via Skype i es va convertir en la primera participant 2.0 de la Trobarasca Disseny & Birres. Gràcies per la companyia i l'esforç Isa!

El debat va començar intens, amb una anàlisi sobre com funciona el concepte Design Thinking i quins beneficis poden suposar per a les empreses, i també, evidentment, pels dissenyadors. Una metodologia global que té com a base l'experimentació, la col·laboració, la realització de prototips no sempre acabats i el perfeccionament dels mateixos a partir de la participació directa de tots els actors que intervenen en el procés de producció; empresa, dissenyadors, col·laboradors, proveïdors, productors, i, sobretot, usuaris finals. Una manera de buscar –i trobar– solucions senzilles i creatives a plantejaments complexos.

Després ens vam connectar a la xarxa per conèixer una mica millor com funciona 12designer.com, un web que ofereix a les empreses una via, com a mínim particular, d'encarregar projectes de disseny. Més val que, si us interessa, visiteu el web i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, perquè, com passa sovint, per exemple, en els concursos oberts, és un tema polèmic que ofereix tantes opinions com participants.

Sense deixar la xarxa, vam abordar el tema estrella que es va repetint en les últimes edicions de les Trobarasques. Twitter o Facebook? LinkedIn o Xing? Les xarxes socials interessen però molts dubten de la seva eficàcia per trobar clients i per tant, per generar beneficis. Potser l'error està en pensar en resultats immediats, quan l'autèntic benefici està en crear una xarxa de networking potent, i garantir-se l'accés a una informació fiable i útil. Els contactes poden aparèixer d'on menys t'ho esperes, però cal ser en el lloc i en el moment adequat. I, sense dubte, ser proactiu. Obrir un perfil a qualsevol xarxa però no mantenir-lo actualitzat sembla obvi que no ens reportarà res de bo.

Que tothom segueix les tendències és un fet que, en major o menor mesura, tots podem acceptar. L'identitat corporativa de les empreses no s'escapa d'aquestes tendències, però segurament és feina dels pròpis dissenyadors el potenciar estratègies més sòlides i menys "de moda". Visualment parlant, és fàcil trobar característiques comunes entre els dissenys de noves imatges corporatives. L'escola suïsa va aportar una geometria minimalista, els 90's van inundar-nos de logotips "gestuals", i les cada vegada més exteses noves tecnologies –i per tant la priorització de la pantalla per davant del paper imprès – ens han portat noves propostes formals, més orgàniques, més vives, plenes de color, transparències i degradats, impensables anys enrere. Com a dissenyadors, podem estar més o menys d'acord en seguir o no aquestes tendències, però segurament sí que ens hi posarem si diem que el problema no està en un o altre llenguatge, si no en el projecte global que acompanya aquesta imatge, que és el que realment posicionarà la marca.

I per acabar, un altre tema recurrent i que pren més rellevància en els temps de crisi econòmica que ens toca patir. Com punyetes podem fidelitzar els clients? Pregunta complexa, sense dubte. El que sembla més clar és que el preu no és el camí. Tot i suposar una temptació difícil d'obviar, en el fons no és més que una via de mercadeig i subhasta que mai assolirà aquest objectiu. Segur que en el valor afegit que puguem oferir als clients més enllà de la nostra vàlua purament professional està la clau de l'èxit.

Esperem que la trobada complís les vostres expectatives i puguem seguir comptant amb vosaltres per a les properes edicions. És un plaer compartir aquestes estones plenes de bon ambient, de disseny… i de birres. I, evidentment, un recordatori per als que no heu pogut assistir aquesta vegada (Mariona, Pili, Màrius, Xavi, Bernat, Pere…). Esperem poder-vos veure a tots a la 8a trobada. La Teresa ens va oferir la possibilitat de traslladar-nos al Maresme cap a finals d'octubre o principis de novembre. Allà hi serem!

En marxa la 7a Trobarasca Disseny & Birres

Si busqueu al diccionari la paraula "trobarasca" el resultat ja us el podem avançar. No hi trobareu cap definició que es correspongui. I no la trobareu perquè aquest és un mot inventat que va sorgir de la improvisació i la conya ara fa gairebé vint anys. Un concepte que amb el temps ha servit per anomenar unes trobades informals per a professionals del disseny gràfic, on, amb la intenció de mantenir el contacte amb velles amistats, aprofitem per debatre sobre temes relacionats amb el nostre entorn professional. Una excusa com una altra per veure'ns, per saber com ens va a tots plegats, per conèixer diferents punts de vista, i per prendre unes cerveses junts, que en realitat és el que més ens motiva.

Les primeres "trobarasques" van començar el 2002, i, amb bona acceptació, és van succeir fins a quatre edicions. Tot i aquest èxit inicial, aquelles trobades es van deixar de celebrar. A alguns, però, sempre ens va quedar la intenció de reempendre aquesta activitat. És per això que, set anys després, es van tornar a engegar amb el ferm propòsit de consolidar-les d'una vegada per totes.

Avui, la 7a Trobarasca Disseny & Birres ja està a punt. Ahir va quedar oficialment convocada aquesta nova edició, que es celebrarà el proper divendres, 27 de maig, a les 17.00 h, a Molins de Rei. En aquesta ocasió ha estat la Sònia Costa qui ha ofert el seu recentment estrenat estudi per a l'organització de l'esdeveniment i també qui s'ha fet càrrec de la proposta gràfica del mateix.

Logo de la 7a Trobarasca: Sònia Costa

Després d'avaluar les diverses propostes i comptabilitzar les corresponents votacions, l'ordre del dia ha quedat definit amb els següents temes:

1. Design thinking, design research, co-creació, disseny centrat en i amb l'usuari. Que és i com funciona?

2. www.12designer.com Què és i com funciona?

3. Twitter o Facebook? LinkedIn o Xing? Funciona realment estar present a internet? Fins a quin punt estar a les xarxes socials reporta beneficis i ajuda a trobar nous clientes?

4. Identitat corporativa. Sembla que hi ha una tendència general a seguir certes "modes" visuals. Fa temps era moda els logos geomètrics, després els gestuals, més tard les formes orgàniques, avui sembla que tot han de ser transparències…

5. Com punyetes fidelitzar els clients?

A data d'avui està confirmada l'assistència de 9 participants.

Ens veiem ben aviat a la 7a Trobarasca Disseny & Birres.