Un petit consell: quan els clients us vinguin amb presses… envieu-los aquest vídeo!
dijous, 10 de novembre del 2011
dissabte, 8 d’octubre del 2011
T’atreveixes a ser com en Jobs?
Remenant el bloc d'en Ferran Soriano he llegit aquesta reflexió sobre la figura del recentment desaparegut Steve Jobs. Ens recorda que, sovint, el camí és més important que el propi destí, i que aquest camí, no sempre és de roses. Us el recomano.
__
T’atreveixes a ser com en Jobs?
La trista pèrdua d'Steve Jobs aquesta setmana l’ha confirmat com un dels mites d’aquest segle. La seva figura i la seva obra ocupen un lloc destacat en l’imaginari de moltes persones que volen ser com ell. Diverses vegades he parlat amb empresaris i executius que es pregunten si les seves organitzacions poden ser com Apple… Però més correcte seria preguntar-se si s’atreveixen a ser com Apple o si s’atreveixen a ser com en Jobs.
Separem-nos una mica de la brillant llum que emeten els èxits de Jobs i d’Apple i examinem el mètode i el camí per arribar-hi. Atrevir-se a ser com ells significa atrevir-se a prendre riscos… i molts. Per exemple:
Atrevir-se a llançar al mercat productes que els consumidors no demanen
Qualsevol investigació de mercat sobre ordinadors en els anys 80 deia que els usuaris demanaven processadors més ràpids i discos durs grans. No demanaven dissenys més atractius o millors interfícies d’usuari. Cal tenir imaginació i valor per desenvolupar aquells Macs de colors i formes arrodonides. Per innovar cal sorprendre als consumidors, i a ells no pots preguntar-los què els sorprendrà… perquè no ho saben, i si ho sabessin, deixaria de ser una sorpresa. Has d’observar-los, trobar pistes i arriscar-te. El món és ple d’empreses que no s’atreveixen a desenvolupar productes que els clients no hagin demanat explícitament.
Atrevir-se a acceptar l’error i el fracàs com a part del camí
Apple va tenir també fracassos notoris. Algú recorda el Newton, aquella PDA llançada per Apple al 93? Era un producte completament avançat al seu temps, amb un software ple d’errades i un preu massa alt (mil dòlars).
Algú s’imagina el cost emocional de ser expulsat de la companyia que has fundat, com li va passar a en Jobs quan el van acomiadar d’Apple el 1985?
Ni Jobs ni Apple es van rendir, van acceptar els errors i fracassos per seguir aprenent i van tenir el coratge d’aguantar. Molts altres s’haguessin rendit.
Atrevir-se a conquerir mercats nous i difícils
Apple ha penetrat i conquerit mercats madurs, entrant relativament tard i sense ser pioners en la tecnologia, com la música (iPod) o la telefonia mòbil (iPhone). Pocs s’atreveixen. El típic pensament corporatiu davant oportunitats d’aquest tipus és negatiu: mercat massa madur o amb molts competidors, per al qual no tinc un nova tecnologia o invent que em doni avantatge competitiu clar. Quan Apple va sortir al mercat amb el seu iPod, la tecnologia mp3 era més que coneguda i hi havia centenars de marques oferint reproductors d’aquest tipus. Apple va tenir la gosadia d’innovar redissenyant la interacció de l’usuari amb el dispositiu, introduint el concepte de portar tota la teva música amb tu i oferir un sistema complet (iTunes), però no hi va haver invenció ni nova tecnologia. Tampoc Apple inventà ús del ratolí per interactuar amb els ordinadors-ho –va fer Xerox–. No ser l’inventor o l’amo de la tecnologia no és excusa per no atrevir-se.
Atrevir-se a treballar molt
Viure el treball intensament i amb passió és característica comuna a tots els emprenedors d’èxit. Fer el que t’agrada i trobar gust en el que fas, diluint les fronteres entre la vida personal i professional. De debò vols viure així? O ets com aquella noia que en un seminari sobre emprenedors em va dir que volia deixar de treballar en una multinacional per ser emprenedora i portar una vida més equilibrada? El somriure dels emprenedors que hi havia en aquella sala, i als que el seu projecte ocupava les 24 hores de tots els seus dies, fins desequilibrar totalment la seva vida, va ser una resposta eloqüent.
Llavors… t’atreveixes a ser com en Jobs? Si és el cas… endavant! La probabilitat que acabis sent un mite mundial és relativament baixa, però pots passar-t’ho molt bé pel camí.
Si no t’atreveixes, no passa res, hi ha altres vides també molt bones i interessants de ser viscudes.
__
T’atreveixes a ser com en Jobs?
La trista pèrdua d'Steve Jobs aquesta setmana l’ha confirmat com un dels mites d’aquest segle. La seva figura i la seva obra ocupen un lloc destacat en l’imaginari de moltes persones que volen ser com ell. Diverses vegades he parlat amb empresaris i executius que es pregunten si les seves organitzacions poden ser com Apple… Però més correcte seria preguntar-se si s’atreveixen a ser com Apple o si s’atreveixen a ser com en Jobs.
Separem-nos una mica de la brillant llum que emeten els èxits de Jobs i d’Apple i examinem el mètode i el camí per arribar-hi. Atrevir-se a ser com ells significa atrevir-se a prendre riscos… i molts. Per exemple:
Atrevir-se a llançar al mercat productes que els consumidors no demanen
Qualsevol investigació de mercat sobre ordinadors en els anys 80 deia que els usuaris demanaven processadors més ràpids i discos durs grans. No demanaven dissenys més atractius o millors interfícies d’usuari. Cal tenir imaginació i valor per desenvolupar aquells Macs de colors i formes arrodonides. Per innovar cal sorprendre als consumidors, i a ells no pots preguntar-los què els sorprendrà… perquè no ho saben, i si ho sabessin, deixaria de ser una sorpresa. Has d’observar-los, trobar pistes i arriscar-te. El món és ple d’empreses que no s’atreveixen a desenvolupar productes que els clients no hagin demanat explícitament.
Atrevir-se a acceptar l’error i el fracàs com a part del camí
Apple va tenir també fracassos notoris. Algú recorda el Newton, aquella PDA llançada per Apple al 93? Era un producte completament avançat al seu temps, amb un software ple d’errades i un preu massa alt (mil dòlars).
Algú s’imagina el cost emocional de ser expulsat de la companyia que has fundat, com li va passar a en Jobs quan el van acomiadar d’Apple el 1985?
Ni Jobs ni Apple es van rendir, van acceptar els errors i fracassos per seguir aprenent i van tenir el coratge d’aguantar. Molts altres s’haguessin rendit.
Atrevir-se a conquerir mercats nous i difícils
Apple ha penetrat i conquerit mercats madurs, entrant relativament tard i sense ser pioners en la tecnologia, com la música (iPod) o la telefonia mòbil (iPhone). Pocs s’atreveixen. El típic pensament corporatiu davant oportunitats d’aquest tipus és negatiu: mercat massa madur o amb molts competidors, per al qual no tinc un nova tecnologia o invent que em doni avantatge competitiu clar. Quan Apple va sortir al mercat amb el seu iPod, la tecnologia mp3 era més que coneguda i hi havia centenars de marques oferint reproductors d’aquest tipus. Apple va tenir la gosadia d’innovar redissenyant la interacció de l’usuari amb el dispositiu, introduint el concepte de portar tota la teva música amb tu i oferir un sistema complet (iTunes), però no hi va haver invenció ni nova tecnologia. Tampoc Apple inventà ús del ratolí per interactuar amb els ordinadors-ho –va fer Xerox–. No ser l’inventor o l’amo de la tecnologia no és excusa per no atrevir-se.
Atrevir-se a treballar molt
Viure el treball intensament i amb passió és característica comuna a tots els emprenedors d’èxit. Fer el que t’agrada i trobar gust en el que fas, diluint les fronteres entre la vida personal i professional. De debò vols viure així? O ets com aquella noia que en un seminari sobre emprenedors em va dir que volia deixar de treballar en una multinacional per ser emprenedora i portar una vida més equilibrada? El somriure dels emprenedors que hi havia en aquella sala, i als que el seu projecte ocupava les 24 hores de tots els seus dies, fins desequilibrar totalment la seva vida, va ser una resposta eloqüent.
Llavors… t’atreveixes a ser com en Jobs? Si és el cas… endavant! La probabilitat que acabis sent un mite mundial és relativament baixa, però pots passar-t’ho molt bé pel camí.
Si no t’atreveixes, no passa res, hi ha altres vides també molt bones i interessants de ser viscudes.
dijous, 6 d’octubre del 2011
L'Auca del Senyor Steve
(…) Havia estat rebutjat, però seguia enamorat. Així que vaig decidir començar de nou.
En aquell moment no vaig saber veure, però el fet que m’acomiadessin d'Apple va ser el millor que mai m'hagi pogut passar.
(…) La feina omplirà bona part de la vostra vida, i l’única manera d'estar realment satisfet és fer el que considereu una feina genial. I l’única manera de fer una feina genial és estimar el que feu. Si encara no ho heu trobat, seguiu buscant.
No us conformeu.
Com tot el que té a veure amb el cor, quan ho trobeu ho sabreu. I, com a totes les relacions genials, tot millora i millora amb els anys. Així que seguiu buscant fins que ho trobeu.
No us conformeu.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Un dia grist
El món hauria estat molt diferent sense la poma d'Adàn i Eva, la poma de Newton i la poma d'Steve Jobs.
iDEP.
iDEP.
diumenge, 5 de juny del 2011
Personal Branding
Fa uns dies em va arribar a través de la xarxa un article sobre Personal Branding. Em va semblar interessant i enllaçat amb aquell en vaig trobar un altre, el contingut dels quals va més enllà de l'entorn estrictament professional. Així que aquí en deixo un resum traduït –i lleugerament adaptat–. Per si pot interessar.
__
Personal Branding: l'hora del diàleg amb un mateix
Fa un temps vaig llegir la història d'una persona que, per un problema neuronal, era incapaç de discriminar converses. Així, quan entrava en qualsevol lloc amb gent que parlava, al seu cap es barrejaven totes les veus. En poques paraules, per tornar-se boig…
Últimament jo també començo a tenir aquesta mateixa sensació. Des del moment que connecto l'ordinador fins que m'en vaig al llit fent una última mirada al meu iPhone, em trobo inmers en una conversa contínua. Els moments de tranquil·litat, sense "soroll" de fons, són cada vegada més curts. Escolto i llegeixo a molta gent, però cada dia és més difícil escoltar les persones que realment haurien d'importar-me. I especialment una: jo mateix.
A "dospuntzerolàndia" cada dia és més difícil distingir la nostra pròpia Marca Personal. Encara que pensem que deixarem empremta en els demés, el més probable és que cada vegada siguem menys nosaltres, per no ofendre a ningú. De manera subtil però imparable, poc a poc ens anem convertint en la marca dels altres, una marca uniforme però simpàtica. I a mesura que augmenten els nostres "amics", anem deixant d'escoltar el més autèntic de tots. El que hem anat coneixent poc a poc, el que ens fa patir però també ens dóna "canya" quan cal. El que sempre estarà al nostre costat: nosaltres mateixos.
Això no vol dir que, ben dosificat, el 2.0 no tingui sentit. Però potser ha arribat el moment de tornar enrere, el moment del 0.0, el moment del diàleg amb nosaltres mateixos. El moment de conversar, cooperar i compartir bones estones amb la persona que millor coneixem. I després, ja tindrem temps per interactuar amb les del nostre voltant.
La Marca Personal es basa en la personalitat de qui la sustenta –el 0.0–. Només quan tinguem clar qui som, podrem sortir a defendre-ho. Si el nostre 0.0 és dèbil o influenciable, per manca de conversa honesta amb nosaltres mateixos, acabarem sucumbint al vendaval 2.0.
Ningú allà fora ens dirà que hem de fer, el que ens agrada o el que hem de buscar. Ningú millor que nosaltres ens identificarà allò en el que som bons i quins són els límits que no hem de sobrepassar. O no hauríem. Perquè en el moment que ho fem, llavors serem menys nosaltres i més el que els demés volen que siguem.
Així que, si volem tenir una Marca Personal potent, comencem per conversar seriosament amb el nostre principal follower. El que veiem quan ens posem davant del mirall.
__
El Branding és un procés. La Marca, el resultat
El Personal Branding és un procés, una sèrie de passos i etapes que es succeeixen. La Marca Personal és el resultat d'aquestes accions. I la clau és entendre bé aquesta diferència.
Tots tenim una Marca Personal perquè, encara que sigui de forma accidental o no planificada, tots realitzem accions que ens posicionen en la ment de qui ens envolta.
La qüestió és: s'ha de sortir a la tele, signar llibres o emplenar estadis per afirmar que hem tingut èxit en el nostre pla de posicionament de la nostra marca? Definitivament no.
El Personal Branding, com qualsevol altre procés, és un conjunt d'etapes que, a mesura que es van superant et van fent millor, però que no acaben mai. No es tracta de ser famós o ric –que també podria ser–, sinó d'actuar de manera premeditada per millorar cada dia, i, en conseqüència, augmentar el teu valor i la teva qualitat personal.
Qualsevol persona hauria de dissenyar el seu propi pla de posicionament. Des de desenvolupar nous hàbits positius a aprendre un idioma, des de posar en marxa un bloc a crear les seves targetes de visita, des de reflexionar sobre els seus valors i objectius vitals fins a trobar el mentor que l'acompanyi en el procés.
En definitiva, no es tracta de signar llibres, ser capaç de parlar davant d'un auditori ple de gent o guanyar-se la vida amb el que t'agrada. Aquesta és la conseqüència, el resultat lògic i natural –i molt satisfactori– d'haver dissenyat un pla de millora personal, però no és l'objectiu en si mateix. L'important no és el destí. L'important és el camí.
I, hi ha alguna alternativa? Doncs probablement deixar-se portar, deixar que siguin els demés els que dissenyin el nostre pla de posicionament. Però, sincerament, aquesta no és realment una alternativa, simplement és una merda.
Per tant, el Personal Branding –com el comercial– no està pensat només per a les grans empreses o els personatges "famosos". És un concepte que qualsevol persona o empresa hauria d'aplicar per molt reduït que sigui el seu mercat o audiència… o per molt poc atractiu que sigui al que es dedica.
La vida és massa llarga per "deixar-se morir". Per no tractar d'aprendre quelcom de nou i interessant cada dia. I el millor de tot és que ningú ha de dir-te el que has de fer o aprendre. Perquè has de ser tu qui dissenyi el teu propi projecte. Tot i que, això de començar a pensar per nosaltres mateixos, no només és difícil per manca de costum, es que, a més, acollona una mica.
Però la millor raó per intentar-ho hauria de ser també la més egoista. La raó per millorar cada dia i augmentar el valor que pots oferir als demés és que et sentiràs millor encara que et quedis lluny d'assolir el teu objectiu final. Perquè, a més, si l'assoleixes segurament és perquè vas ser poc ambiciós.
__
Si voleu llegir els articles originals:
Personal Branding y Marketing 0.0: La hora del diálogo con uno mismo
El Branding es un proceso. La Marca, el resultado
__
Personal Branding: l'hora del diàleg amb un mateix
Fa un temps vaig llegir la història d'una persona que, per un problema neuronal, era incapaç de discriminar converses. Així, quan entrava en qualsevol lloc amb gent que parlava, al seu cap es barrejaven totes les veus. En poques paraules, per tornar-se boig…
Últimament jo també començo a tenir aquesta mateixa sensació. Des del moment que connecto l'ordinador fins que m'en vaig al llit fent una última mirada al meu iPhone, em trobo inmers en una conversa contínua. Els moments de tranquil·litat, sense "soroll" de fons, són cada vegada més curts. Escolto i llegeixo a molta gent, però cada dia és més difícil escoltar les persones que realment haurien d'importar-me. I especialment una: jo mateix.
A "dospuntzerolàndia" cada dia és més difícil distingir la nostra pròpia Marca Personal. Encara que pensem que deixarem empremta en els demés, el més probable és que cada vegada siguem menys nosaltres, per no ofendre a ningú. De manera subtil però imparable, poc a poc ens anem convertint en la marca dels altres, una marca uniforme però simpàtica. I a mesura que augmenten els nostres "amics", anem deixant d'escoltar el més autèntic de tots. El que hem anat coneixent poc a poc, el que ens fa patir però també ens dóna "canya" quan cal. El que sempre estarà al nostre costat: nosaltres mateixos.
Això no vol dir que, ben dosificat, el 2.0 no tingui sentit. Però potser ha arribat el moment de tornar enrere, el moment del 0.0, el moment del diàleg amb nosaltres mateixos. El moment de conversar, cooperar i compartir bones estones amb la persona que millor coneixem. I després, ja tindrem temps per interactuar amb les del nostre voltant.
La Marca Personal es basa en la personalitat de qui la sustenta –el 0.0–. Només quan tinguem clar qui som, podrem sortir a defendre-ho. Si el nostre 0.0 és dèbil o influenciable, per manca de conversa honesta amb nosaltres mateixos, acabarem sucumbint al vendaval 2.0.
Ningú allà fora ens dirà que hem de fer, el que ens agrada o el que hem de buscar. Ningú millor que nosaltres ens identificarà allò en el que som bons i quins són els límits que no hem de sobrepassar. O no hauríem. Perquè en el moment que ho fem, llavors serem menys nosaltres i més el que els demés volen que siguem.
Així que, si volem tenir una Marca Personal potent, comencem per conversar seriosament amb el nostre principal follower. El que veiem quan ens posem davant del mirall.
__
El Branding és un procés. La Marca, el resultat
El Personal Branding és un procés, una sèrie de passos i etapes que es succeeixen. La Marca Personal és el resultat d'aquestes accions. I la clau és entendre bé aquesta diferència.
Tots tenim una Marca Personal perquè, encara que sigui de forma accidental o no planificada, tots realitzem accions que ens posicionen en la ment de qui ens envolta.
La qüestió és: s'ha de sortir a la tele, signar llibres o emplenar estadis per afirmar que hem tingut èxit en el nostre pla de posicionament de la nostra marca? Definitivament no.
El Personal Branding, com qualsevol altre procés, és un conjunt d'etapes que, a mesura que es van superant et van fent millor, però que no acaben mai. No es tracta de ser famós o ric –que també podria ser–, sinó d'actuar de manera premeditada per millorar cada dia, i, en conseqüència, augmentar el teu valor i la teva qualitat personal.
Qualsevol persona hauria de dissenyar el seu propi pla de posicionament. Des de desenvolupar nous hàbits positius a aprendre un idioma, des de posar en marxa un bloc a crear les seves targetes de visita, des de reflexionar sobre els seus valors i objectius vitals fins a trobar el mentor que l'acompanyi en el procés.
En definitiva, no es tracta de signar llibres, ser capaç de parlar davant d'un auditori ple de gent o guanyar-se la vida amb el que t'agrada. Aquesta és la conseqüència, el resultat lògic i natural –i molt satisfactori– d'haver dissenyat un pla de millora personal, però no és l'objectiu en si mateix. L'important no és el destí. L'important és el camí.
I, hi ha alguna alternativa? Doncs probablement deixar-se portar, deixar que siguin els demés els que dissenyin el nostre pla de posicionament. Però, sincerament, aquesta no és realment una alternativa, simplement és una merda.
Per tant, el Personal Branding –com el comercial– no està pensat només per a les grans empreses o els personatges "famosos". És un concepte que qualsevol persona o empresa hauria d'aplicar per molt reduït que sigui el seu mercat o audiència… o per molt poc atractiu que sigui al que es dedica.
La vida és massa llarga per "deixar-se morir". Per no tractar d'aprendre quelcom de nou i interessant cada dia. I el millor de tot és que ningú ha de dir-te el que has de fer o aprendre. Perquè has de ser tu qui dissenyi el teu propi projecte. Tot i que, això de començar a pensar per nosaltres mateixos, no només és difícil per manca de costum, es que, a més, acollona una mica.
Però la millor raó per intentar-ho hauria de ser també la més egoista. La raó per millorar cada dia i augmentar el valor que pots oferir als demés és que et sentiràs millor encara que et quedis lluny d'assolir el teu objectiu final. Perquè, a més, si l'assoleixes segurament és perquè vas ser poc ambiciós.
__
Si voleu llegir els articles originals:
Personal Branding y Marketing 0.0: La hora del diálogo con uno mismo
El Branding es un proceso. La Marca, el resultado
divendres, 3 de juny del 2011
diumenge, 29 de maig del 2011
Pensant ja en la 8a Trobarasca
El passat divendres, 27 de maig, vam celebrar, a Molins de Rei, la 7a Trobarasca, Disseny & Birres.
El primer que volem fer és agrair a la Sònia la perfecta organització de l'esdeveniment. Per l'oferiment del seu recentment estrenat estudi, per la total predisposició, per la realització de la imatge gràfica de la trobada… i per les cerveses i els dolços que ens van acompanyar tota la tarda. Gràcies Sònia i felicitats!
També agrair, evidentment, a tots els assistents la seva presencia i participació activa. Els que ja són habituals, la Teresa, l’Isidre, en Tomàs… però molt especialment els que s'estrenaven en aquesta edició; en Bernardo i en Xevi. Venint del sector de la il·lustració, el primer, i de la formació, el segon, esperem que es trobessin a gust entre tant "dissenyador" –aquests estranys espècimens que parlen de coses molt i molt rares– i que la tarda els resultés amena i profitosa. Agrairem la seva opinió per tal de millorar o adaptar –i obrir– continguts de cara a properes edicions. Deixeu que des d’aquí enviem també una abraçada al Josep Lluís, que ens havia fet saber la seva voluntat d'acompanyar-nos per primera vegada però que uns temes personals d'última hora li han impedit. Desitgem que es solucionin ben aviat i t'esperem a la propera, amic.
I per acabar, una menció especial. La Trobarasca s'ha internacionalitzat i s'ha adaptat a les noves tecnologies –noves?–. Així, en aquesta edició hem tingut el plaer de comptar amb la presència virtual d'una de les nostres fidels membres d'honor, l’Isa, que des de Créteil (França) ens va acompanyar via Skype i es va convertir en la primera participant 2.0 de la Trobarasca Disseny & Birres. Gràcies per la companyia i l'esforç Isa!
El debat va començar intens, amb una anàlisi sobre com funciona el concepte Design Thinking i quins beneficis poden suposar per a les empreses, i també, evidentment, pels dissenyadors. Una metodologia global que té com a base l'experimentació, la col·laboració, la realització de prototips no sempre acabats i el perfeccionament dels mateixos a partir de la participació directa de tots els actors que intervenen en el procés de producció; empresa, dissenyadors, col·laboradors, proveïdors, productors, i, sobretot, usuaris finals. Una manera de buscar –i trobar– solucions senzilles i creatives a plantejaments complexos.
Després ens vam connectar a la xarxa per conèixer una mica millor com funciona 12designer.com, un web que ofereix a les empreses una via, com a mínim particular, d'encarregar projectes de disseny. Més val que, si us interessa, visiteu el web i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, perquè, com passa sovint, per exemple, en els concursos oberts, és un tema polèmic que ofereix tantes opinions com participants.
Sense deixar la xarxa, vam abordar el tema estrella que es va repetint en les últimes edicions de les Trobarasques. Twitter o Facebook? LinkedIn o Xing? Les xarxes socials interessen però molts dubten de la seva eficàcia per trobar clients i per tant, per generar beneficis. Potser l'error està en pensar en resultats immediats, quan l'autèntic benefici està en crear una xarxa de networking potent, i garantir-se l'accés a una informació fiable i útil. Els contactes poden aparèixer d'on menys t'ho esperes, però cal ser en el lloc i en el moment adequat. I, sense dubte, ser proactiu. Obrir un perfil a qualsevol xarxa però no mantenir-lo actualitzat sembla obvi que no ens reportarà res de bo.
Que tothom segueix les tendències és un fet que, en major o menor mesura, tots podem acceptar. L'identitat corporativa de les empreses no s'escapa d'aquestes tendències, però segurament és feina dels pròpis dissenyadors el potenciar estratègies més sòlides i menys "de moda". Visualment parlant, és fàcil trobar característiques comunes entre els dissenys de noves imatges corporatives. L'escola suïsa va aportar una geometria minimalista, els 90's van inundar-nos de logotips "gestuals", i les cada vegada més exteses noves tecnologies –i per tant la priorització de la pantalla per davant del paper imprès – ens han portat noves propostes formals, més orgàniques, més vives, plenes de color, transparències i degradats, impensables anys enrere. Com a dissenyadors, podem estar més o menys d'acord en seguir o no aquestes tendències, però segurament sí que ens hi posarem si diem que el problema no està en un o altre llenguatge, si no en el projecte global que acompanya aquesta imatge, que és el que realment posicionarà la marca.
I per acabar, un altre tema recurrent i que pren més rellevància en els temps de crisi econòmica que ens toca patir. Com punyetes podem fidelitzar els clients? Pregunta complexa, sense dubte. El que sembla més clar és que el preu no és el camí. Tot i suposar una temptació difícil d'obviar, en el fons no és més que una via de mercadeig i subhasta que mai assolirà aquest objectiu. Segur que en el valor afegit que puguem oferir als clients més enllà de la nostra vàlua purament professional està la clau de l'èxit.
Esperem que la trobada complís les vostres expectatives i puguem seguir comptant amb vosaltres per a les properes edicions. És un plaer compartir aquestes estones plenes de bon ambient, de disseny… i de birres. I, evidentment, un recordatori per als que no heu pogut assistir aquesta vegada (Mariona, Pili, Màrius, Xavi, Bernat, Pere…). Esperem poder-vos veure a tots a la 8a trobada. La Teresa ens va oferir la possibilitat de traslladar-nos al Maresme cap a finals d'octubre o principis de novembre. Allà hi serem!
El primer que volem fer és agrair a la Sònia la perfecta organització de l'esdeveniment. Per l'oferiment del seu recentment estrenat estudi, per la total predisposició, per la realització de la imatge gràfica de la trobada… i per les cerveses i els dolços que ens van acompanyar tota la tarda. Gràcies Sònia i felicitats!
També agrair, evidentment, a tots els assistents la seva presencia i participació activa. Els que ja són habituals, la Teresa, l’Isidre, en Tomàs… però molt especialment els que s'estrenaven en aquesta edició; en Bernardo i en Xevi. Venint del sector de la il·lustració, el primer, i de la formació, el segon, esperem que es trobessin a gust entre tant "dissenyador" –aquests estranys espècimens que parlen de coses molt i molt rares– i que la tarda els resultés amena i profitosa. Agrairem la seva opinió per tal de millorar o adaptar –i obrir– continguts de cara a properes edicions. Deixeu que des d’aquí enviem també una abraçada al Josep Lluís, que ens havia fet saber la seva voluntat d'acompanyar-nos per primera vegada però que uns temes personals d'última hora li han impedit. Desitgem que es solucionin ben aviat i t'esperem a la propera, amic.
I per acabar, una menció especial. La Trobarasca s'ha internacionalitzat i s'ha adaptat a les noves tecnologies –noves?–. Així, en aquesta edició hem tingut el plaer de comptar amb la presència virtual d'una de les nostres fidels membres d'honor, l’Isa, que des de Créteil (França) ens va acompanyar via Skype i es va convertir en la primera participant 2.0 de la Trobarasca Disseny & Birres. Gràcies per la companyia i l'esforç Isa!
Després ens vam connectar a la xarxa per conèixer una mica millor com funciona 12designer.com, un web que ofereix a les empreses una via, com a mínim particular, d'encarregar projectes de disseny. Més val que, si us interessa, visiteu el web i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, perquè, com passa sovint, per exemple, en els concursos oberts, és un tema polèmic que ofereix tantes opinions com participants.
Sense deixar la xarxa, vam abordar el tema estrella que es va repetint en les últimes edicions de les Trobarasques. Twitter o Facebook? LinkedIn o Xing? Les xarxes socials interessen però molts dubten de la seva eficàcia per trobar clients i per tant, per generar beneficis. Potser l'error està en pensar en resultats immediats, quan l'autèntic benefici està en crear una xarxa de networking potent, i garantir-se l'accés a una informació fiable i útil. Els contactes poden aparèixer d'on menys t'ho esperes, però cal ser en el lloc i en el moment adequat. I, sense dubte, ser proactiu. Obrir un perfil a qualsevol xarxa però no mantenir-lo actualitzat sembla obvi que no ens reportarà res de bo.
Que tothom segueix les tendències és un fet que, en major o menor mesura, tots podem acceptar. L'identitat corporativa de les empreses no s'escapa d'aquestes tendències, però segurament és feina dels pròpis dissenyadors el potenciar estratègies més sòlides i menys "de moda". Visualment parlant, és fàcil trobar característiques comunes entre els dissenys de noves imatges corporatives. L'escola suïsa va aportar una geometria minimalista, els 90's van inundar-nos de logotips "gestuals", i les cada vegada més exteses noves tecnologies –i per tant la priorització de la pantalla per davant del paper imprès – ens han portat noves propostes formals, més orgàniques, més vives, plenes de color, transparències i degradats, impensables anys enrere. Com a dissenyadors, podem estar més o menys d'acord en seguir o no aquestes tendències, però segurament sí que ens hi posarem si diem que el problema no està en un o altre llenguatge, si no en el projecte global que acompanya aquesta imatge, que és el que realment posicionarà la marca.
I per acabar, un altre tema recurrent i que pren més rellevància en els temps de crisi econòmica que ens toca patir. Com punyetes podem fidelitzar els clients? Pregunta complexa, sense dubte. El que sembla més clar és que el preu no és el camí. Tot i suposar una temptació difícil d'obviar, en el fons no és més que una via de mercadeig i subhasta que mai assolirà aquest objectiu. Segur que en el valor afegit que puguem oferir als clients més enllà de la nostra vàlua purament professional està la clau de l'èxit.
Esperem que la trobada complís les vostres expectatives i puguem seguir comptant amb vosaltres per a les properes edicions. És un plaer compartir aquestes estones plenes de bon ambient, de disseny… i de birres. I, evidentment, un recordatori per als que no heu pogut assistir aquesta vegada (Mariona, Pili, Màrius, Xavi, Bernat, Pere…). Esperem poder-vos veure a tots a la 8a trobada. La Teresa ens va oferir la possibilitat de traslladar-nos al Maresme cap a finals d'octubre o principis de novembre. Allà hi serem!
dimecres, 18 de maig del 2011
dimarts, 17 de maig del 2011
En marxa la 7a Trobarasca Disseny & Birres
Si busqueu al diccionari la paraula "trobarasca" el resultat ja us el podem avançar. No hi trobareu cap definició que es correspongui. I no la trobareu perquè aquest és un mot inventat que va sorgir de la improvisació i la conya ara fa gairebé vint anys. Un concepte que amb el temps ha servit per anomenar unes trobades informals per a professionals del disseny gràfic, on, amb la intenció de mantenir el contacte amb velles amistats, aprofitem per debatre sobre temes relacionats amb el nostre entorn professional. Una excusa com una altra per veure'ns, per saber com ens va a tots plegats, per conèixer diferents punts de vista, i per prendre unes cerveses junts, que en realitat és el que més ens motiva.
Les primeres "trobarasques" van començar el 2002, i, amb bona acceptació, és van succeir fins a quatre edicions. Tot i aquest èxit inicial, aquelles trobades es van deixar de celebrar. A alguns, però, sempre ens va quedar la intenció de reempendre aquesta activitat. És per això que, set anys després, es van tornar a engegar amb el ferm propòsit de consolidar-les d'una vegada per totes.
Avui, la 7a Trobarasca Disseny & Birres ja està a punt. Ahir va quedar oficialment convocada aquesta nova edició, que es celebrarà el proper divendres, 27 de maig, a les 17.00 h, a Molins de Rei. En aquesta ocasió ha estat la Sònia Costa qui ha ofert el seu recentment estrenat estudi per a l'organització de l'esdeveniment i també qui s'ha fet càrrec de la proposta gràfica del mateix.
Logo de la 7a Trobarasca: Sònia Costa
Després d'avaluar les diverses propostes i comptabilitzar les corresponents votacions, l'ordre del dia ha quedat definit amb els següents temes:
1. Design thinking, design research, co-creació, disseny centrat en i amb l'usuari. Que és i com funciona?
2. www.12designer.com Què és i com funciona?
3. Twitter o Facebook? LinkedIn o Xing? Funciona realment estar present a internet? Fins a quin punt estar a les xarxes socials reporta beneficis i ajuda a trobar nous clientes?
4. Identitat corporativa. Sembla que hi ha una tendència general a seguir certes "modes" visuals. Fa temps era moda els logos geomètrics, després els gestuals, més tard les formes orgàniques, avui sembla que tot han de ser transparències…
5. Com punyetes fidelitzar els clients?
A data d'avui està confirmada l'assistència de 9 participants.
Ens veiem ben aviat a la 7a Trobarasca Disseny & Birres.
divendres, 22 d’abril del 2011
Senyalització del nou edifici del BST
A finals de l'any passat el Banc de Sang i Teixits va estrenar nova seu al districte tecnològic 22@ de Barcelona. I nosaltres hem realitzat la senyalització global de l'edifici, incloent la retolació externa i tota la senyalització interior: directoris, direccionals, posicionals, ascensors, pictogrames i plaques commemoratives.
dilluns, 4 d’abril del 2011
Estand Compact Cold a la FIT
Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Barcelona la FIT, Fira Internacional del Tabac. I nosaltres hi hem estat presents amb l'estand que hem fet per a Compact Cold, empresa dedicada a la fabricació de caves climatitzades per a cigars purs i vins.
El disseny de l'espai ha anat a càrrec de Gemma Pagès i nosaltres hem aportat la proposta gràfica, basada en un espai net on el blanc i el color corporatiu contrasten amb els acabats en fusta de les caves exposades. La línia argumental té el concepte 18/70 com a protagonista, fent referència a les dades de temperatura i humitat óptimes per garantir la conservació dels cigars, i que és el valor diferencial que Compact Cold ofereix als seus clients.
El disseny de l'espai ha anat a càrrec de Gemma Pagès i nosaltres hem aportat la proposta gràfica, basada en un espai net on el blanc i el color corporatiu contrasten amb els acabats en fusta de les caves exposades. La línia argumental té el concepte 18/70 com a protagonista, fent referència a les dades de temperatura i humitat óptimes per garantir la conservació dels cigars, i que és el valor diferencial que Compact Cold ofereix als seus clients.
dimecres, 19 de gener del 2011
Americanarama, Hollerado
Podria viure sense la cançó, però el vídeo em sembla genial. És Americanarama, dels canadencs Hollerado. Probablement no té res a veure amb el disseny gràfic, però és creativitat pura. M'encanta…
Ja em direu que us sembla.
dimarts, 18 de gener del 2011
:FAQ, Formació d'Alta Qualitat
Els que heu fet alguna vegada cursos de formació, sigui de la disciplina que sigui, no heu sentit mai la terrible sensació que n'haguéssiu pogut treure més profit? Que ha estat bé però podria haver estat molt millor? Reconec que a mi em passava sovint. Rarament el nivell de satisfacció final era del 100%. De vegades, perquè el número d'alumnes era excessiu, d'altres perquè el nivell de partida dels mateixos era molt diferent i per tant alentia la dinàmica de grup. En ocasions, simplement perquè el professor es limitava a fotre el rotllo amb l'única intenció de complir el temari. I d'altres, perquè alguns alumnes capitalitzaven per complet la seva atenció i deixaven la resta en un stand by continu.
Aquesta era la constant fins que un bon dia, com per art de màgia –i d'aquest invent que es diu Internet– vaig trobar a la meva bústia de correu electrònic un missatge de remitent un tant críptic, :FAQ. Un tal Xevi es presentava com a Adobe Certified Expert i Adobe Certified Instructor i oferia cursos de formació personalitzats per a dissenyadors. Caram, sembla un anunci seriòs, vaig pensar. Vaig seguir llegint. :FAQ (Frequently Asked Questions) és un nom que té caracter de resposta, i, per tant, de servei. Sonava bé. I vaig decidir provar.
Avui hem enllestit el nostre tercer curs amb en Xevi, que per fí ens ha fet perdre la por a aquest "monstre despietat" anomenat Illustrator que havia arribat a les nostres vides per separar-nos per sempre més del nostre amor platònic FreeHand.
Amb grups reduïts, en Xevi aconsegueix connectar amb els alumnes d'una manera molt propera i flexible, adaptant el programa del curs a les necessitats del grup i atenent totes i cadascuna de les demandes. Una combinació perfecta de rigor, coneixements (que és Adobe Certified Expert!) i sobretot, bon ambient de grup. En resum, :FAQ vol dir Frequently Asked Questions, però perfectament podria ser Formació d'Alta Qualitat.
Potser ja ho haureu endevinat, però… nivell de satisfacció: 100%. Missió acomplerta.
dimecres, 5 de gener del 2011
Bons propòsits pel 2011
Comencem el 2011 mostrant la nadala que hem fet pel Banc de Sang i Teixits. La base d'un missatge potent ens ha ajudat a plantejar el projecte com una col·leció de cromos que s'envien als destinataris combinant les diverses imatges i idiomes. Les imatges evoquen als conceptes que es volien mostrar, innovació i risc, amb un toc de bon humor.
M'agradaria dedicar-li aquesta primera entrada del nou bloc a la Míriam, que es troba en repòs forçat, i que per tant el que menys ha de fer per començar aquest nou any és arriscar. De moment descansa i cuida't molt, que et necessitem en plena forma per tota la feina que encara hem de fer plegats.
M'agradaria dedicar-li aquesta primera entrada del nou bloc a la Míriam, que es troba en repòs forçat, i que per tant el que menys ha de fer per començar aquest nou any és arriscar. De moment descansa i cuida't molt, que et necessitem en plena forma per tota la feina que encara hem de fer plegats.
Any nou, bloc nou
Estrenem any i estrenem bloc. Més feina, més temps per dedicar… i més compromís, perquè no dir-ho. Però sobretot, esperem i desitgem que sigui una eina més d'interacció amb tots aquells que, d'una forma o altra, contribuïu a que això del disseny gràfic segueixi sent una manera més o menys honrada de guanyar-se la vida –en contra del que segur que més d'un podria pensar–. Així doncs, us convido a que hi pugueu fer una ullada de tant en tant, i hi participeu activament tant com us vingui de gust, en forma de comentaris, ja siguin per expressar la vostra opinió, per donar suport… i també per discutir-ne les opinions o mostrar-hi el vostre desacord. I, tot i que esperem no rebre'n gaires, acceptarem de bon grat les crítiques i farem tot el possible per aprendre d'elles.
Benvinguts al vostre bloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
